Algun dia havia de començar

Per fi começo a escriure. Feia dies que m’havia registrat però em feia cosa escriure. Jo no tinc res interessant ni important a escriure!  

La Lulu fa mesos que em deia que havia d’escriure en un blog i explicar la meva vida a Viena. Ella n’escriu un i així plasma els seus pensaments i inquietuds. En Gerald (aquell estimat amic que vaig fer durant el primer semestre) , també escriu un blog. Ell l’escrivia per expressar tot allò que estava vivint a l’Erasmus. Ara, és més per què els que estem lluny ens assaventem de com li va la vida.  

Avui he anat a parar a un blog que m’ha fet pensar: “I perquè tu no?”  Aquest blog no té la finalitat de ser millor que cap altre, ni la de donar lliçons de res. Ho dic perque coneixent el caràcter que tinc, poc però una mica em conec, alguns cops ho podrà semblar. La idea simplement és comunicar-me amb l’exterior. Segurament li donaré molt èmfasi al fet d’estar d’Erasmus. Allò que m’aporta com a persona i, està clar també, la diversió viscuda.  

Un altre punt a explicar és el biligüisme del blog. En principi m’agraderia poder-me expressar en anglès també, perquè el blog pugui ser llegit pels meus amics no catalans. Serà un sobre-esforç que, a part d’ajudar-me a millorar l’idioma, em mantidrà més lligada a aquella colla. La part anglesa serà escrita en cursiva i així la gent pot anar triant els trossos a llegir. 

Sempre que algú tingui algun problema o alguna recomenació demano que m’ho faci saber.  Així es millora. 

Tanco aquest “post” i en començo un altre.